AUDIOVISUALS

 Niépce era un científic, a qui li agradava l'art. Però no dibuixava molt bé, és per això que es va interesar en com podia fer-ho. És així com es va inventar la cambra fosca així va aconseguir fer la primera fotografia de la història.

Va nèixer a Galícia a la Corunya concretament, nascut el 1953. Es fixa en les coses comunes i les transforma en coses que són fora de l'ordinari. Fins l'any 2000 feia fotografies en blanc i negre

És una artista alacantina que va nèixer al 1975 és una fotografa que viu i treballa entre Brasil i Mèxic. Es dedica al fotoperiodisme encara que en els ultims anys s'ha centrat més en un àmbit artístic

Albert Gusi és un artista català, va nèixer el 1970 a Castellbisbal, en el Vallès Occidental.
Les seves obres són apartir de territoris i paisatges, de fotografia. Els seus ultims projectes són Objectiu Medacorba del 2006

Robert ParkeHarrison és un fotògraf americà nascut el 1968 a Fort Leonard Wood, Missouri i Shana ParkeHarrison és una fotògrafa americana nascuda l'any 1964 a Tulsa, Oklahoma coneguts tots dos pel seu treball conjunt en l'àrea de la fotografia artística. Són marit i esposa tenen un gran col·lecció de fotografies úniques, increïblement surrealista que s'han exhibit per tot el món en 18 exposicions en solitari i unes 30 en grup. El seu treball es pot també trobar en conegudes col·leccions com al National Museum of American Art a la Smithsonian Institution i en George Eastman House.

​

Humberto Luis Rivas Ribeiro va nèixer a Buenos Aires el 1937 i va morir a  Barcelona el 7 de novembre de 2009, va ser un fotògraf argentí, tot i que va fer més fotogràfies a Espanya. Estava molt interessat en la pintura i el cinema encara que va començar a treballar als 14 anys en un taller tèxtil. Amb 22 anys va realitzar estudis d'arts a l'Escola de Belles Arts de Buenos Aires i el 1959 va realitzar la seva primera exposició fotogràfica a la Galeria Galatea, el 1997 va rebre el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol.

Colin Gray és artista i la seva fotògrafia es basa en Savannah, Geòrgia. La seva diversa tasca de treball inclou imatges d’actors de la llista A, estrelles del pop i icones de moda per a líders religiosos, cosplayers i sense sostre. L’obra de Colin capta l’essència del seu tema i s’enorgulleix de poder connectar-se amb un subjecte en uns moments i reflectir aquesta connexió a través de la imatge final.

Alberto García-Alix va nèixer a Lleó el 22 de març de 1956. És un fotògraf espanyol, que va rebre el Premi Nacional de Fotografia l'any 1999

Està especialitzat en el retrat, les seves fotografies solen ser en blanc i negre, i les temàtiques giren entorn de les motos, els tatuatges, la música, la vida nocturna, els drogoaddictes, les estrelles del porno, i els presos. També destaquen els seus autoretrats i els nus.

Artista plàstic i visual. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

El seu treball tracta de les imatges que indistintament comenta, edita, exposa o pinta. Actualment desenvolupa per al CCCB la plataforma audiovisual Soy Cámara, que després de cinc anys a TVE va passar a la xarxa el 2015, on ha esdevingut un projecte més participat per altres realitzadors i estudiants.

Barcelona, 1967

Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat (XTVL-2005), i treballar com a guionista i editor per a Boing Boing Buddha (BTV, 2001-2004).

De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a Barcelona tv. Ha impartit classes de historia i teoria de la imatge a l'Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago, Cultura/s (La Vanguardia) o El Estado Mental, entre d’altres publicacions.

Quino és el gran caricaturista argentí, creador de el personatge Mafalda i de moltes altres historietes d'humor. La seva marca distintiva és la crítica social, intel·ligent i sempre actual, amb la qual des de fa dècades ve encantant a nens i adults de tot el món.

Va ser un fotògraf txec. La gran majoria de les seves fotografies van ser fetes des de la finestra del seu estudi i eren en blanc i negre. 

Joan Fontcoberta va nèixer a Barcelona el 24 de febrer és el director del festival Panoràmic ha mostrat la seva fotografia a travès de moltes exposicions, li interesa la imatge com a utilitat de l'ús public

Martin Parr és un fotograf que va nèixer a Epson, Surrey, un dels comtats d'Anglaterra, al 1952. En els seus treballs parla de la vida moderna i la seva especialitat són el fotoperiodisme i el documentalisme.

​

Al Museu de Granollers vam veure la exposició Space Dog, on vam veure la col·lecció de l'artista d'objectes kitsch amb relació a la lluna

Artista nascut a Moyà el 13 de desembre de 1959, més reconeguta Espanya amb l'ús de les tecnologies digitals

José María Rodríguez Madoz, o Chema Madoz, va néixer a Madrid el 1958. En els seus primers anys de joventut va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Madrid, però un dia, amb l'excusa d'un viatge proper que tenia planejat, es va comprar una Olympus i va començar a estudiar fotografia paral·lelament al Centre d'Ensenyament La Imatge.

Salvi Danés és un fotògraf català (nascut el 14 de gener de 1985 a Barcelona) que centra el seu objectiu en escenes que expliquen fragments de diverses situacions socials amb un estil directe i personal. Amb els clàssics de l'reportatge com a referent, utilitza la narrativa de l'gènere amb la finalitat de trobar un llenguatge expressiu propi per donar sentit a les seves històries.

Diana Michelle Hausam va obtenir la seva llicenciatura en belles arts destacant en la fotografia de sala fosca i una llicenciada en ciències en biologia per la Universitat d'Arkansas. Va utilitzar una beca per adquirir una càmera de cinema de gran format i documentar l’antic camp de gitanes per a noies a les zones rurals del nord-oest d’Arkansas. Imparteix fotografia i Photoshop al Institut Tècnic del Nord-oest, així com a l'Escola d'Arts de l'Eureka Springs i a l'Institut d'Aprenentatge Permanent d'Osher. Exposa les seves belles arts a galeries i museus tant a nivell local com regional i forma part de diverses col·leccions personals. Va dirigir el curtmetratge documental Westland sobre el reclús artista foraster Tim West. Actualment treballa en el documental sobre el llargmetratge sobre Tim West. Diana també està treballant en un llibre sobre les famílies que viuen fora de la xarxa als Ozarks mitjançant el mitjà de fotografia de tintype. La seva obra es presentarà a Carolina del Sud durant 2020

Nascut a Barcelona el 1974, Israel Ariño va estudiar fotografia als Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. 

A la corda de la realitat i de la ficció, a la vora de la racionalitat, fa imatges que són portes perceptives i subjectives a altres dimensions que poden ser, imaginàries o de dol, mentides o històries.
El seu món sembla estar al límit d’una inclinació o d’una inestabilitat que pot provocar l’al·lucinació, el somni, la bogeria.

Des del 2001, exposa periòdicament la seva obra a Espanya i França i publica llibres d’artistes: Chambre avec vue (2006), Otras canciones a Guiomar (2008), Anatomía de una desaparición (2009).
 

Girona, 1968.

Des de l’adolescència li ha interessat la fotografia com a mitjà d’expressió i de documentació, potser perquè de petita la va viure de ben a prop al quarto fosc que els seus germans grans van instal·lar al garaig de casa. Va comprar la seva primera camera el 1984, després d’un estiu venent gelats a la Costa Brava.

​

Va estudiar Matemàtiques i més tard, als voltant dels 30, va decidir completar la seva formació autodidacta en fotografía fent diversos cursos i tallers sobre temes concrets. Des de 2014 combina la docència  amb la fotografia d’arquitectura i interiors i amb la creació de projectes personals.

(Barcelona, 1965). Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, Enginyera informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i fotògrafa professional i artística. Docent a l’IEFC, a la universitat Elisava i altres centres formatius de Barcelona.

Va viure quinze anys a New York on va treballar per a GQ, Elle, Newsweek, People, Stern, Spiegel, L’Espresso, i els dominicals d’El País, ABC o La Vanguardia. Ha fotografiat a Hillary Clinton, Tom Wolfe, Isabel Allende, Philip Roth, Viggo Mortensen, Bono o Antonio Banderas.

El seu projecte Jazz In New York: A Community of Visions ha estat exposat en múltiples centres com ara el Sheldon Museum de Sant Louis, el Center for Documentary Studies de la Duke University i l’Institut Cervantes de New York. Ha participat en exposicions col·lectives com: Premi de fotografia Fundació Vilacasas (Barcelona), Annual Joyce Elaine Grant Photography Exhibition a la Texas Woman’s University i Photo National en el Lancaster Museum of Art de Pennsylvania.

Al seu llibre Cants a la natura (Editorial H2o, 2010), explora la seva perplexitat davant la natura a través de la tècnica del segle XIX del col·lodió humit.

Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, els curtmetratges de William Kentridge són una crítica de la història sud-africana des de l’apartheid fins al present.

És un dels millors fotògrafs que dominava captar imatges en color, blanc i negre. Ja que combinava molt be els colors. Tot i això preferia la pintura avans que la fotografia. Es definia pel seu estil a l'hora de fotografiar els colors. Com hem vist aquests dies ho feia a travès d'una finestra amb algun fènomen meteorologic al darrera.

Jordi Benito i Vergader va nèixer a Granollers al 1951 i va morir a Barcelona el 9 de desembre de 2008. És conegut per les seves exposicions que van destacar durant les decades dels 70 i 80. També era dissenyador d'interiorisme una part de l'artista que molta gent desconeix.

Pep Duran Esteva va nèixer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona al 1955. És un artista en diferents àmbits, escultor, pintor i escenograf. Les obres que nosaltres vam veure al Msueu de Granollers eren la majoria collages

Joan Brossa va nèixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir el 30 de desembre de 1998 és el poeta d'avantguarda català més important de segle XX. Va ser un dels fundadors del grup avantguardista Dau al Set al 1948 i creapoesia visual de la literatura catalana.
 

Aquest francès va néixer a La Ciotat, el 1929. Es va passar la major part de la seva vida venent llums a Marsella. 

Guanyador de el concurs de el club de fotografia d'Aubagne, quan tenia 65 anys.

Gilbert comença llavors a donar curs a la seva creativitat, és capaç d'imaginar mons impossibles i fascinants.

Segons explica el propi Garcin, es va passar una gran part de la seva vida acumulant imatges en la seva ment i era el moment de deixar-les sortir a la llum
 

Francesca Woodman va nèixer a Denver, Colorado, el 3 d’abril de 1958 i va morir a Nova York, 19 de gener de 1981. Va ser una fotògrafa estadounidenca.

​

La seva obra s'engloba dins l'avantguarda feminista dels anys 70. S’introduí en el món de l’art amb només 13 anys va començar amb els seus primers treballs fotogràfics, ja adoptant un estil molt característic, fotografiant en blanc i negre, amb format quadrat, i donant prioritat a la il·luminació per, a través d'ella, aconseguir centrar l'atenció sobre un subjecte principal, i normalment únic, en l'escena. Les seves fotografies s’aproparen al surrealisme i al futurisme, així com a la decadència, representada en les parets nues i els objectes antics que també van començar a poblar els seus treballs.

El 1979 es traslladà a Nova York, on va haver de lluitar contra el fracàs a causa del constant rebuig per part d'alguns influents fotògrafs que començaren a enfonsar la seva moral. El 19 de gener de 1981, amb només 22 anys, Francesca Woodman es va suïcidar saltant per una finestra del Lower East Side de Manhattan.

Va estudiar periodisme i es va especialitzar en fotografia documental. El seu treball dissecciona el comportament humà i reflexiona sobre la nostra implicació psicològica i moral amb el món natural. També mostra particular interès per petits grups amb interessos estranys per estripar conceptes com la veritat, la realitat o la fantasia.

 
El seu treball ha estat publicat en Lens Bloc de New York Time, National Geographic, LeMonde, CNN, The British Journal of Photography, entre d'altres. Ha exposat a Espanya, Washington DC, Nova York, Suïssa, Alemanya i Islàndia. Va ser triada per participar en el Joop Swart Masterclass de el World Press Photo en 2014. Va ser premi revelació PhotoEspaña 2017.

Duane Michals (Pennsilvània, Estats Units, 1932) és un fotògraf estatunidenc. La seua fotografia va destacar en els anys setanta per les seves seqüències i la incorporació de textos i pintures com a elements de les fotos. Se'l considera un dels principals representants de la fotografia conceptual i filosòfica. L'any 2001 va rebre el Premi PHotoEspaña.

Marcel Duchamp és considerat l'artista més influent de el segle XX. Es va avançar a l'art conceptual, va elevar l'objecte quotidià a categoria d'art i va canviar radicalment la idea de la bellesa. En realitat era un gamberro, un punk que va convertir una broma en el dogma que avui segueix la aborrallonada comunitat artística internacional.

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és una artista catalana. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Entre d'altres, ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró,[1] al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid o el CA Tarragona. Sallarès utilitza el vídeo com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat